Avui he recitat jo!

Avui dia 9 de Desembre he recitat el meu poema.

Al començar la classe, com sempre abans de tot hem tornat a fer tècniques de relaxació per controlar els nervis.

Hem imaginat que el nostre cos era com una ampolla i que  l'aire havia d'entrar fins al cul de l'ampolla que representava que era el nostre estómac, per així provocar respiracions profundes.

A continuació hem començat a recitar poesies. Jo he recitat Ai, quin fred que fa!

Estava força nerviosa, pero per sort, ha vingut poca gent ja que era un divendres en mig d'un pont. Un cop m'he possat devant les 12 o 15 persones que estaven a l'aula m'he sentit més còmode del que m'esperava, he recitat sense cap mena de nerviosisme ni tremolor de cames.

He procurat mantenir una posició corporal adequada, sense balancejar-me, he procurat projectar la veu perquè arribes a tothom que estava escoltant, he intentat  fer-ho a poc a poc perquè l'auditori pogués assimilar i visualitzar allò que jo estava recitant. En definitiva, he intentat posar en pràctica tot el que posava al llibre  Com parlar bé en públic, i m'ho he pres com un escalfament pel treball de territori.

Quan he sabut la meva nota 9,5 sobre 10 he estat molt contenta. Un reconeixement a la meva feina i al meu esforç.

He triat aquest poema perquè la primera estrofa l'estaven aprenent els nens d'Infantil de l'escola on treballo a les tardes, i aixì la preparava amb ells. I ja que el meu grau es d'Educació Infantil, doncs recitava una poesía per a nens.
Ells gesticulaven mentre el recitaven, de manera que vaig decidir fer el mateix per innovar, ja que cap companya ho havia fet. 
De manera que els primers versos els vaig fer gesticulant i la resta amb un to més seriós.


A part de recitar-la amb els nens també la recitava a casa. Tant la meva mare com la seva parella van acabar sabent el poema.