El dia 20 de Desembre al meu grup; Neus Lòpez, Maria Uroz i jo, ens va tocar exposar el nostre treball de territori i identitat.
Vam triar Bellver de Cerdanya, perquè per atzar va ser un poble que ens unía a les tres.
Al inici del treball vam tenir problemes per saber com enfocar-ho, però amb l’ajuda de la mestra de COED, la Rosa Soler, el treball va anar prenent forma de tal manera que no ens va costar gens triar sobre el que volíem parlar, fins i tot vam haver de retallar el discurs abans de la presentació de la quantitat d’experiències que teníem per explicar. Totes estàvem molt entusiasmades en conèixer més sobre Bellver.
Durant la realització del treball vam estar d'acord gairebé en tot, però cal dir que degut a la pressió de saber que tindríem tant de públic i que la nostra exposició era l’últim dia i havíem de millorar en tot el que deien dia a dia van haver-hi moments de tensió però que van ser superats mica en mica.
A continuació us mostro el power point i el prezi que vam utilitzar per a la nostre exposició.
Quan va arribar el dia d'exposar, la Neus i jo estàvem força tranquil·les, en canvi la Maria un sac de nervis. Sabíem que ho havíem assajat moltes vegades i ho portàvem molt ben preparat fins i tot, totes sabíem el que deien les altres per tant teníem recursos per si una de les tres es quedava en blanc que una altre continues, però no sa va ser suficient per tranquil·litzar la Maria.
Va manar a seminari i deu minuts abans de començar les exposicions la vam dur a prendre una til·la que no va fer efecte. Un cop vam entrar a la classe ens vam posar les tres molt nervioses.
En el meu cas, vaig fer un exercici mental, pensant en totes les vegades que ens havia sortit bé i que no tenia per què ara sortir-nos malament. Erem capaces de fer-ho bé si podíem controlar els nervis.
Un cop va arribar el nostre torn d'exposar, les tres ens vam mirar i a la vegada vam dir:”podem”. Quan estàvem davant de tota la clase. Tothom en silenci i el Jordi Simón i la Rosa soler amb l’ordinador i la llibreta preparats per puntual i em parlar a mi la primera , tot aquell neguit va fugir i fins i tot em vaig sentir còmode. Poc a poc va anar sortint tot. Vam tenir algun petit problema tècnic a l’hora de posar el prezzi però tot va sortir força bé.
Vam intentar utilitzar totes les tècniques que hem estudiat durant aquest semestre a COED i tot el que van anar dient que s’havia de millorar respecte a exposicions anteriors:
- Primer de tot controlar els nervis.
- Guanyar-me la confiança del públic a través de la mirada.
- Parlar d'una forma clara i a poc a poc per donar temps a l'auditori a assimilar tota la informació.
- Intentar utilitzar un llenguatge estàndard.
- Introduir algun toc d'humor, fins i tot un diàleg entre els que exposen.
- Procurar no tallar el discurs a l’hora de canviar de diapositiva, que fos força fluid.
- Utilitzar tècniques de suport audiovisual estudiades a GTIC.
Un cop finalitzada la nostre exposició, vam repartir el fuet de Bellver per fer que el públic tastes el gust de Bellver. Fet que ens va dur alguna discussió al grup perquè ens la jugàvem bastant volen innovar, però crec que va ser original. Ens va sortir tot més o menys com ho teníem preparat.
Per tant puc afirmar que quan més preparada portes una exposició millor et surt i més gaudeixes fent-la.
