Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercicis. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’octubre del 2011

Retallar, escalar i retocar una imatge amb el Gimp.

Avui a la classe de GTIC em treballat el programa Gimp. Hem fet una pràctica amb una foto del bloc de l’assignatura.

 
Hem començat desant la imatge original al nostre ordinador.

imatge original

 

Hem retallat un troç de la imatge original.

1.     Vaig a la caixa d'eines
2.     Clico al icona de cúter
3.     Arrossego el cursó creant el quadre que vull retallar i clico la tecla enter.

resultat: imatge retallada


  Hem Escalat; reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge
  1. Clico a escalar
  2. Cliquem a: escala
  3. Desem la imatge resultant
  4. Posteriorment ens surt una finestra anomenada "guardar como JPEG", veiem una barra horitzontal que es per retocar la qualitat ( contra més gran sigui el número més qualitat tindrà, contra més petit sigui el número menys qualitat tindrà la imatge).
  5. Desem de dues maneres aquesta imatge: amb qualitat 93 (bona) i amb qualitat 8 (dolenta) 
 resultat: imatge escalada (bona qualitat)                        











resultat: imatge escalada (mala qualitat)

















dimecres, 26 d’octubre del 2011

Com parlar bé en públic.

El llibre com parlar bé en públic té dos objectius clars: un, fer-nos entendre que la comunicació oral es molt important i dos,que mitjançant eines i tècniques es pot aprendre.


Apunts del llibre: Com parlar bé en públic. Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. La butxaca
Aquests han estat els meus deures:


COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Documentar, una mirada nova

A seminari hem llegit Documentar, una mirada nova. Us deixo les meves reflexions i espero que us incitin a llegir-lo.
 
El llibre Documentar, una mirada nova m’ha aportat moltes idees, i he vist que hi havia coses que desconeixia totalment, d’altres que havia vist durant algunes de les meves feines en escoles i d’altres que mestres de les escoles no deixaven fer als alumnes; per tant, m’ ha ajudat a ampliar els meus coneixements d’una forma molt positiva .

El llibre, comença parlant de la importància de la documentació, i m’ha fet pensar molt en la importància d’aquesta. Els infants viuen en un món en el qual els canvis de la societat, la tecnologia i la cultura són cada cop més ràpids i succeeixen de forma habitual, per això cal tenir una ment flexible que ens ajudi a aprendre coses noves i per tant, transmetre’ls-hi a ells. El llibre ens posa l’exemple de l’Escola Barrufet.

Seguidament,  comencen les trenta històries, trenta mirades cap al món dels infants,  trenta situacions de la vida quotidiana dels nens d’aquesta escola explicades per mestres i amb un seguit de fotografies que ajuden a fer més amena la lectura i entenedores les històries.
M’ha estat molt útil aquest suport visual, ja que veus tot el que expliquen i no fas servir la teva imaginació sinó que, veient la foto ho associes a experiències personals. 

En general tots els capítols m’han agradat força, però si en tingués que destacar un, a nivell personal destacaria “La fantasia”.
 El Pau i la Bruna juguen amb una cistella plena de cargols de mar al joc de sentir el mar, aquest fet fa que d’allà neixi el record i fantasies sobre allò que un dia van veure en el mar. El meu avi per part de pare era pescador, i recordo que la meva mare tenia un cargol de mar al capçal del llit. Cada nit quan anava al seu llit perquè em llegís el conte jo escoltava el mar i abans que pogués començar a llegir-lo jo li explicava una petita història del que havia sentit, cada dia diferent.

Els altres capítols que m’han fet reflexionar molt han estat els del menjar. L’any passat vaig estar de monitora de menjador en una escola, i duia una classe de P4, el menjador era petit, 3 taules llargues i a cada taula les dues classes de cada curs d’infantil. Quan entravem amb els nens ja tenien la taula parada, el menjar als plats i tot tallat. No tenien accés a ganivet ni a les gerres d’aigua, tenien el got ple. En canvi el llibre parla de donar responsabilitats al nen parant taula i fent coses per a si mateix. Suposo que a l’escola per espai i infraestructura els nens han d’anar ràpid perquè desprès venen més torns. El llibre m’ha fet reflexionar en aquest punt, no sé fins a quin punt els nens han de tenir autonomia  alhora de menjar ni si tot el que vaig aprendre a l’escola es erroni.

 Per últim m’ha sobtat l’últim apartat Quan la curiositat no s’esgota jo crec que s’ha de documentar tan allò positiu com allò negatiu, evidentment no de la mateixa manera, però si que les coses negatives s’haurien de documentar per deixar constància i d’aquesta manera poder treballar-les i reforçar-les. Es evident que cal documentar les coses positives, ja que són experiències que els infants creen a traves de la seva imaginació i del seu aprenentatge, i molts d’aquests son únics, i a la vegada es veuen els processos de cada un d’ells.

La reflexió i la opinió que vull donar sobre aquest llibre, es que val molt la pena llegir-lo ja que aprens moltes coses,  segur que hi ha molta gent que no s’havia plantejat moltes situacions que ofereix el Llibre, i no sabia tan sols que es podia documentar l’aprenentatge dels infants. Crec que el documentar genera l’entusiasme i el creixement personal de les persones que participen en aquest treball. Documentar com aprenen els infants és una de les qüestions fonamentals de l’escola activa, de l’escola que valora, respecta i confia en l’ infant del qual desconeixem els límits del seu potencial i tot allò que pot arribar a aprendre. Els nens necessiten experimentar per ells mateixos, saber de que son capaços, manipular objectes de la vida diària, per que així s’estimulin a partir de sentiments, de tocar les coses, agafar-les, mirar-les... Amb això vull dir, que m’ha agrada’t descobrir que es documentin els aprenentatges dels infants, i quan jo sigui mestre m’agradarà poder documentar com aprenen els meus alumnes.

En definitiva, el llibre m’ha deixa’t bon regust de boca el llibre, tant que ja li he passat a la meva tieta, que fa unes setmanes va ser mare dient-li que és fixés en certs capítols, ja que són coses que poder mai et planteges deixar fer al teu fill i realment són útils per al seu desenvolupament. Es molt interessant, el guardaré i a mi personalment espero poder posar-lo en pràctica en un futur!

Us deixo també una altre opinió: 
Espero que us sigui força útil!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Sir Ken Robinson, excel·lent comunicador.


Per classe de COED havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...


Sir Ken Robinson es reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació.
Les seves xerrades sobre educació tenen un gran renom a nivell mundial, ja que són de gran èxit.
És un excel·lent comunicador. Parla de manera molt amena i entenedora, utilitzant vivències personals com exemples de manera que et fa sentir més proper. Un aspecte clau es l’ humor, que l’utilitza com a estil d’expressió. També ho són les seves reflexions, et fa pensar i meditar molt sobre els temes que tracta; mitjançant preguntes retòriques, i això et fa estar atent i amb tots els sentits alerta.
El seu discurs està molt estructurat i utilitza explicacions, anècdotes, acudits i vivències personals. Utilitzant tots aquests recursos d’una manera ben organitzada.
Jo crec que no improvitza les xerrades, sinó que les té molt ben preparades i te molta espontaneïtat, poc sentit del ridícul i facilitat per expressar-se.

Us adjunto les dues xerrades que la Rosa Soler ens va enviar per mail perquè visionesim i fessim els deures ja que no vam tenir classe perque ella estava malalta.
 

 “Las escuelas matan la creatividad” 

 
 
“ A iniciar la revolución del aprendizaje”  

 

Escoltar i Sentir

A la darrera classe de petit grup de COED vam fer dues activitats, la primera consistia en buscar un comunicador i exposar tres motius pels quals trobàvem que era un bon comunicador. Cadascú va dir el seu, de tal manera que en van sortir bastants, i ens vam adonar que el més important no són els estudis que ha rebut sinó la personalitat, ja que, a l'hora de triar un bon comunicador valorem aspectes com: la claredat, naturalitat... .Tot seguit, la Rosa ens va donar uns articles i per grup havíem d'explicar la idea principal  després fer una  síntesi amb el grup, i penjar-la al blink, ja que d'aquesta manera  és com si ens haguéssim llegit els set articles. Aquí us deixo la nostra, espero que us sigui útil!

Sentir és percebre un so, moltes vegades sense cap intenció, en canvi escoltar és un acte d’esforç voluntari i lliure, per entendre a l’altre, mostrant interès i respecte per comprendre’l.

L’escolta neix del interès pel que ens expliquen, ja que podem trobar informació beneficiosa per a nosaltres. Però aquest interès ens pot confondre, és important saber seleccionar a qui volem escoltar, per què equivocar-nos en aquesta decisió podrà comportar frustració.

D’altra banda ens podem sentir escoltats sense ser-ho realment.
L’escolta en profunditat s’ha de reservar per a informacions realment d’interès captant l’essència, per què diu el que diu, aquest és l’únic camí és dialogar i crear conjuntament la veritat.
Deixar la ment receptiva, sense creure’ns que tenim la única veritat, per tant cal tenir en compte la paraula del que no pensa com nosaltres.
Aprenem a parlar escoltant, però quan creixem es deixa de banda aquesta capacitat d’escolta per centrar-nos en parlar i demostrar els nostres coneixements.
Hem de ser conscients de la importància d’aquest i ensenyar als infants a estar receptius, concentrant-se en un pensament a través de l’escolta.
És imprescindible en primer lloc escoltar a les persones per després adquirir i transmetre coneixements.

dimarts, 20 de setembre del 2011

La interactivitat




Les idees més destacades:

- Vannevar Bush va proposar un model on es poguessin enllaçar diferents conceptes situats a llocs diferents, connectats a través de punts de connexió, i aquests punts de connexió havien d’operar com la ment humana , és a dir a través de l’associació d’idees.

- Ted Nelson va ser el creador d’ un projecte anomenat Xanadú, que era semblant a l’Internet que coneixem avui en dia. Tot i que aquest projectar va fracassar , va introduir idees molt rellevants com són el hipertext que eren diferents informacions relacionades i el hipermèdia on s’hi van afegir imatges, sons i animacions.

-Douglas Englebart, va fer uns avenços importantíssims, com per exemple el ratolí, que permetia la comunicació interactiva amb l’ordinador , i així van començar a aparèixer els primers programes interactius en format CD-ROM , i tot i que el primers tenien propòsits educatius van ser els videojocs interactius els que van tenir un gran èxit.

- Avui en dia la interacció amb els ordinadors a més de tenir aplicacions educatives i lúdiques, en té de socials i comercials. La clau de la interacció és la interfície, es a dir, el conjunt de grafismes i d’opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l’ordinador, una bona interfície convidar a actuar, i no només a mirar.