Per classe de COED havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...
Sir Ken Robinson es reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació.
Les seves xerrades sobre educació tenen un gran renom a nivell mundial, ja que són de gran èxit.
És un excel·lent comunicador. Parla de manera molt amena i entenedora, utilitzant vivències personals com exemples de manera que et fa sentir més proper. Un aspecte clau es l’ humor, que l’utilitza com a estil d’expressió. També ho són les seves reflexions, et fa pensar i meditar molt sobre els temes que tracta; mitjançant preguntes retòriques, i això et fa estar atent i amb tots els sentits alerta.
És un excel·lent comunicador. Parla de manera molt amena i entenedora, utilitzant vivències personals com exemples de manera que et fa sentir més proper. Un aspecte clau es l’ humor, que l’utilitza com a estil d’expressió. També ho són les seves reflexions, et fa pensar i meditar molt sobre els temes que tracta; mitjançant preguntes retòriques, i això et fa estar atent i amb tots els sentits alerta.
El seu discurs està molt estructurat i utilitza explicacions, anècdotes, acudits i vivències personals. Utilitzant tots aquests recursos d’una manera ben organitzada.
Jo crec que no improvitza les xerrades, sinó que les té molt ben preparades i te molta espontaneïtat, poc sentit del ridícul i facilitat per expressar-se.
Us adjunto les dues xerrades que la Rosa Soler ens va enviar per mail perquè visionesim i fessim els deures ja que no vam tenir classe perque ella estava malalta.
“Las escuelas matan la creatividad”
“ A iniciar la revolución del aprendizaje”
