Documentar, una mirada nova

A seminari hem llegit Documentar, una mirada nova. Us deixo les meves reflexions i espero que us incitin a llegir-lo.
 

El llibre Documentar, una mirada nova m’ha aportat moltes idees, i he vist que hi havia coses que desconeixia totalment, d’altres que havia vist durant algunes de les meves feines en escoles i d’altres que mestres de les escoles no deixaven fer als alumnes; per tant, m’ ha ajudat a ampliar els meus coneixements d’una forma molt positiva .

El llibre, comença parlant de la importància de la documentació, i m’ha fet pensar molt en la importància d’aquesta. Els infants viuen en un món en el qual els canvis de la societat, la tecnologia i la cultura són cada cop més ràpids i succeeixen de forma habitual, per això cal tenir una ment flexible que ens ajudi a aprendre coses noves i per tant, transmetre’ls-hi a ells. El llibre ens posa l’exemple de l’Escola Barrufet.

Seguidament,  comencen les trenta històries, trenta mirades cap al món dels infants,  trenta situacions de la vida quotidiana dels nens d’aquesta escola explicades per mestres i amb un seguit de fotografies que ajuden a fer més amena la lectura i entenedores les històries.

M’ha estat molt útil aquest suport visual, ja que veus tot el que expliquen i no fas servir la teva imaginació sinó que, veient la foto ho associes a experiències personals. 

En general tots els capítols m’han agradat força, però si en tingués que destacar un, a nivell personal destacaria “La fantasia”.

 El Pau i la Bruna juguen amb una cistella plena de cargols de mar al joc de sentir el mar, aquest fet fa que d’allà neixi el record i fantasies sobre allò que un dia van veure en el mar. El meu avi per part de pare era pescador, i recordo que la meva mare tenia un cargol de mar al capçal del llit. Cada nit quan anava al seu llit perquè em llegís el conte jo escoltava el mar i abans que pogués començar a llegir-lo jo li explicava una petita història del que havia sentit, cada dia diferent.

Els altres capítols que m’han fet reflexionar molt han estat els del menjar. L’any passat vaig estar de monitora de menjador en una escola, i duia una classe de P4, el menjador era petit, 3 taules llargues i a cada taula les dues classes de cada curs d’infantil. Quan entravem amb els nens ja tenien la taula parada, el menjar als plats i tot tallat. No tenien accés a ganivet ni a les gerres d’aigua, tenien el got ple. En canvi el llibre parla de donar responsabilitats al nen parant taula i fent coses per a si mateix. Suposo que a l’escola per espai i infraestructura els nens han d’anar ràpid perquè desprès venen més torns. El llibre m’ha fet reflexionar en aquest punt, no sé fins a quin punt els nens han de tenir autonomia  alhora de menjar ni si tot el que vaig aprendre a l’escola es erroni.

 Per últim m’ha sobtat l’últim apartat Quan la curiositat no s’esgota jo crec que s’ha de documentar tan allò positiu com allò negatiu, evidentment no de la mateixa manera, però si que les coses negatives s’haurien de documentar per deixar constància i d’aquesta manera poder treballar-les i reforçar-les. Es evident que cal documentar les coses positives, ja que són experiències que els infants creen a traves de la seva imaginació i del seu aprenentatge, i molts d’aquests son únics, i a la vegada es veuen els processos de cada un d’ells.

La reflexió i la opinió que vull donar sobre aquest llibre, es que val molt la pena llegir-lo ja que aprens moltes coses,  segur que hi ha molta gent que no s’havia plantejat moltes situacions que ofereix el Llibre, i no sabia tan sols que es podia documentar l’aprenentatge dels infants. Crec que el documentar genera l’entusiasme i el creixement personal de les persones que participen en aquest treball. Documentar com aprenen els infants és una de les qüestions fonamentals de l’escola activa, de l’escola que valora, respecta i confia en l’ infant del qual desconeixem els límits del seu potencial i tot allò que pot arribar a aprendre. Els nens necessiten experimentar per ells mateixos, saber de que son capaços, manipular objectes de la vida diària, per que així s’estimulin a partir de sentiments, de tocar les coses, agafar-les, mirar-les... Amb això vull dir, que m’ha agrada’t descobrir que es documentin els aprenentatges dels infants, i quan jo sigui mestre m’agradarà poder documentar com aprenen els meus alumnes.

En definitiva, el llibre m’ha deixa’t bon regust de boca el llibre, tant que ja li he passat a la meva tieta, que fa unes setmanes va ser mare dient-li que és fixés en certs capítols, ja que són coses que poder mai et planteges deixar fer al teu fill i realment són útils per al seu desenvolupament. Es molt interessant, el guardaré i a mi personalment espero poder posar-lo en pràctica en un futur!

Us deixo també una altre opinió: 

Espero que us sigui força útil!