La fotografía que li vaig fer jo a la María Uroz i la que ella em va fer a mi.
Vaig triar a la María, la primera persona de la classe amb la qual vaig parlar. La fotografía esta feta al Auditori de Barcelona, perquè haviem d'anar a veure una orquestra sinfònica per l'assignatura de música i vaig creure que sería l'ocasió perfecta perquè ella anès arreglada i no tingués cap queixa de com sortiría a la fotografía.
EXPOSICIÓ ORAL:
En aquesta imatge podem veure a la María, amb el seu cacau de llavis a la mà del mateix color que la seva roba.La fotografía està pressa de mig cos, per donar importàcia a la seva roba i al seu cacau, ambdòs del mateix color.El fons es fosc, i la María és molt més lluminossa.
Pel que fa el marc de la fotografia l'he escollit d'un color clar a conjunt amb la roba de la María.
La Maria i el seu inseparable amic.
DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFÍA:
La Maria és una noia de 18 anys, amiga i companya de classe. Viu a Barcelona. Ella estudia Educació Infantil a Blanquerna i ara començarà a treballar de cangur.Té el cabell molt fosc, casi negre com el carbó, i llarg. La seva cara expressa sensibilitat, ja que té els ulls foscos, molt expressius i brillants, la pell clara i fina, un nas més aviat petit i la seva boca perfecta, sempre amb els llavis pintats. El cacau de llavis és un element indispensable per al bolso de la María, sempre que es nota els llavis secs s’embadurna la boca amb el seu cacau. Un tret característic seu és que sempre porta els llavis brillants com un diamant.
Amb aquest fet, podem veure que ella és una noia molt presumida, que cuida la seva imatge i li agrada anar sempre ben arreglada i polida. Juntament amb el cacau, a la maleta sempre i duu una ampolleta petita de colònia, per estar sempre a l’alçada de la situació.
La seva personalitat és excel·lent, ja que sembla tímida al principi per a conèixer a la gent, però en pocs minuts treu el seu costat més alegre.
És una persona agradable, sensible, bona companya, alegre, generosa, etc.
Per finalitzar podem dir que és una noia molt emotiva i que ho dóna tot pels seus amics.
La Rosa Soler m'ha dit que estava molt bé, molt ben presentada amb la cartulina i ben enmarcada amb les linies, però tenía un petit i únic problema. Al fons hi ha una llum molt gran, les llums del auditori, les quals criden l'atenció del que mira la fotografía.A l'hora d'imprimir la imatge m'hi vaig fixar, però jo cería que quedava bé ja que és d'un color amb una tonalitat semblant a la resta de detalls de la fotografía. Per la propera exposició ho tindre en compte, ja que m'agrada molt la fotografía i tot el món de la imatge i de vegades presento treballs a concursos, un dos cops he quedat segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada