Les qualitats del so

El dilluns vam estudiar les qualitats del so tant a música com a plàstica.

A plàstica amb la Roser vam fer dues activitats en les quals havíem de dibuixar el so, amb pintura i ceres.
Més tard, a música la Lluïsa ens va ensenyar la web Calaix de Músic http://grups.blanquerna.url.edu/musical/ i ens va  explicar les qualitats del so:

Les qualitats del so
Qualitat	Durada	Altura	Intensitat	Timbre
S’expressa	llarg - curt	agut - greu	fort - fluix	instrument o font sonora (ex. trompeta)
Ve donada per	el temps	la freqüència d'ona	l'amplitud d'ona	els harmònics
Elements musicals que genera	figures musicals, ritme i moviment	notes musicals, melodia  i harmonia	dinàmiques	timbre, instrumentació

Per finalitzar la classe ens va ensenyar dos vídeos de la mateixa web, sobre el ritme.  Us deixo dos videos dels que em van semblar més divertits i interessants.

Un tastet de la classe de plàstica:

Sir Ken Robinson, excel·lent comunicador.

Per classe de COED havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...

Sir Ken Robinson es reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació.

Les seves xerrades sobre educació tenen un gran renom a nivell mundial, ja que són de gran èxit.
És un excel·lent comunicador. Parla de manera molt amena i entenedora, utilitzant vivències personals com exemples de manera que et fa sentir més proper. Un aspecte clau es l’ humor, que l’utilitza com a estil d’expressió. També ho són les seves reflexions, et fa pensar i meditar molt sobre els temes que tracta; mitjançant preguntes retòriques, i això et fa estar atent i amb tots els sentits alerta.

El seu discurs està molt estructurat i utilitza explicacions, anècdotes, acudits i vivències personals. Utilitzant tots aquests recursos d’una manera ben organitzada.

Jo crec que no improvitza les xerrades, sinó que les té molt ben preparades i te molta espontaneïtat, poc sentit del ridícul i facilitat per expressar-se.

Us adjunto les dues xerrades que la Rosa Soler ens va enviar per mail perquè visionesim i fessim els deures ja que no vam tenir classe perque ella estava malalta.

 

 “Las escuelas matan la creatividad” 

 

 

“ A iniciar la revolución del aprendizaje”  

 

Creative Commons

Què és?

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.

Quin objectiu té?

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=34779

Escoltar i Sentir

A la darrera classe de petit grup de COED vam fer dues activitats, la primera consistia en buscar un comunicador i exposar tres motius pels quals trobàvem que era un bon comunicador. Cadascú va dir el seu, de tal manera que en van sortir bastants, i ens vam adonar que el més important no són els estudis que ha rebut sinó la personalitat, ja que, a l'hora de triar un bon comunicador valorem aspectes com: la claredat, naturalitat... .Tot seguit, la Rosa ens va donar uns articles i per grup havíem d'explicar la idea principal  després fer una  síntesi amb el grup, i penjar-la al blink, ja que d'aquesta manera  és com si ens haguéssim llegit els set articles. Aquí us deixo la nostra, espero que us sigui útil!

Sentir és percebre un so, moltes vegades sense cap intenció, en canvi escoltar és un acte d’esforç voluntari i lliure, per entendre a l’altre, mostrant interès i respecte per comprendre’l.

L’escolta neix del interès pel que ens expliquen, ja que podem trobar informació beneficiosa per a nosaltres. Però aquest interès ens pot confondre, és important saber seleccionar a qui volem escoltar, per què equivocar-nos en aquesta decisió podrà comportar frustració.

D’altra banda ens podem sentir escoltats sense ser-ho realment.

L’escolta en profunditat s’ha de reservar per a informacions realment d’interès captant l’essència, per què diu el que diu, aquest és l’únic camí és dialogar i crear conjuntament la veritat.

Deixar la ment receptiva, sense creure’ns que tenim la única veritat, per tant cal tenir en compte la paraula del que no pensa com nosaltres.

Aprenem a parlar escoltant, però quan creixem es deixa de banda aquesta capacitat d’escolta per centrar-nos en parlar i demostrar els nostres coneixements.

Hem de ser conscients de la importància d’aquest i ensenyar als infants a estar receptius, concentrant-se en un pensament a través de l’escolta.

És imprescindible en primer lloc escoltar a les persones per després adquirir i transmetre coneixements.

Usos educatius dels blocs. recursos, orientacions i experiències per a docents

En aquest llibe, podem veure que l'educació i l'aprenentatge es basa en la comunicació, i en els blogs podem trobar una bona eina per treballar-es.

QUÈ ÉS UN BLOG?

És un lloc web, periòdicament actualitzat que serveix per exposar i intercanviar idees.És una eina preparada per organitzar i emmagatzemar tota la informació.

El professor explica, els alumnes reben informació i ells mateixos tornen al professor les informacions treballades i assimilades, sent així l'alumne l'últim responsable del seu propi procés d'aprenentatge.

Ajuda als alumnes a ser mer reflexius ja que les publicacions es mostren obertament a la societat i no només al professor.   

                    

Francesc Balagué Puxan- Felipe Zayas Hernando.

Per saber-ne més

Pensant en els altres

El segon dia de seminari vam veure un documental anomenat Pensant en els altres.


"Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.


Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.


Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.


El reportatge, entre d'altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d'Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.


Us deixo el link del documental:

http://www.megavideo.com/?v=US5XLZYH 

Espero que us faci reflexionar tant o més que a mi.

Blocs o wikis?

A la primera clase de GTIC vam veure exemples de wikis, les diferències que hi ha entre un bloc i una wiki i  la serie de diapositives que he adjuntat.

 

Bloc:
- El contingut és estàtic i les entrades del bloc són editables.
- S'estructura en entrades indexades per dates o etiquetes.
- És cronològic en orde invers.
- És presenta en "mode pergamí".
- S'estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris.

Wiki:
- El contingut és dinàmic, estàn en constant revisió i actualització.
- S'estructura en pàgines indexades en un menú lateral.
- És intemporal, modificacions amb l'actualització sense dependre de la data.
- S'estableix una interacció interna entre els usuaris editors

A més a més, aquest mateix dia també vam visualitzar un vídeo per veure com funcionaven els wikis que ens va servir de molta ajuda a tots .Us deixo el link perquè hi feu una ullada.

http://www.youtube.com/watch?v=q8kcqpPcAKg

Per tal d'aprofundir una mica més sobre aquest tema CLICA AQUÍ és  una entrada de les wikis del bloc de en Jordi Vivancos, on es fa un breu resum dels objectius i els aspectes pedagògics de les wikis.