Les RSS és una eina que ens permet seguir a través del propi ordinador o una pàgina web on line, les actualitzacions de les nostres webs preferides sense necessitat de visitar-les una a una.
Aquesta actualització es produeix de forma automàtica.
Per rebre notícies RSS la pàgina haurà de tenir disponible el servei RSS i haurà de tenir un lector RSS.
El dilluns vam estudiar les qualitats del so tant a música com a plàstica.
A plàstica amb la Roser vam fer dues activitats en les quals havíem de dibuixar el so, amb pintura i ceres. Més tard, a música la Lluïsa ens va ensenyar la web Calaix de Músic http://grups.blanquerna.url.edu/musical/ i ens va explicar les qualitats del so:
Les qualitats del so
Qualitat
Durada
Altura
Intensitat
Timbre
S’expressa
llarg - curt
agut - greu
fort - fluix
instrument o font sonora
(ex. trompeta)
Ve donada per
el temps
la freqüència d'ona
l'amplitud d'ona
els harmònics
Elements musicals que genera
figures musicals, ritme i moviment
notes musicals, melodia i harmonia
dinàmiques
timbre, instrumentació
Per finalitzar la classe ens va ensenyar dos vídeos de la mateixa web, sobre el ritme. Us deixo dos videos dels que em van semblar més divertits i interessants.
Per classe de COED havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...
Sir Ken Robinson es reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació.
Les seves xerrades sobre educació tenen un gran renom a nivell mundial, ja que són de gran èxit. És un excel·lent comunicador. Parla de manera molt amena i entenedora, utilitzant vivències personals com exemples de manera que et fa sentir més proper. Un aspecte clau es l’ humor, que l’utilitza com a estil d’expressió. També ho són les seves reflexions, et fa pensar i meditar molt sobre els temes que tracta; mitjançant preguntes retòriques, i això et fa estar atent i amb tots els sentits alerta.
El seu discurs està molt estructurat i utilitza explicacions, anècdotes, acudits i vivències personals. Utilitzant tots aquests recursos d’una manera ben organitzada.
Jo crec que no improvitza les xerrades, sinó que les té molt ben preparades i te molta espontaneïtat, poc sentit del ridícul i facilitat per expressar-se.
Us adjunto les dues xerrades que la Rosa Soler ens va enviar per mail perquè visionesim i fessim els deures ja que no vam tenir classe perque ella estava malalta.
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre
dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que
engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.
Quin objectiu té?
L'objectiu de Creative Commons
és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin
i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a
reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i
les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una
obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret
reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets
reservats".
A la darrera classe de petit grup de COED vam fer dues activitats, la primera consistia en buscar un comunicador i exposar tres motius pels quals trobàvem que era un bon comunicador. Cadascú va dir el seu, de tal manera que en van sortir bastants, i ens vam adonar que el més important no són els estudis que ha rebut sinó la personalitat, ja que, a l'hora de triar un bon comunicador valorem aspectes com: la claredat, naturalitat... .Tot seguit, la Rosa ens va donar uns articles i per grup havíem d'explicar la idea principal després fer una síntesi amb el grup, i penjar-la al blink, ja que d'aquesta manera és com si ens haguéssim llegit els set articles. Aquí us deixo la nostra, espero que us sigui útil!
Sentir és percebre un so, moltes vegades sense cap intenció, en canvi escoltar és un acte d’esforç voluntari i lliure, per entendre a l’altre, mostrant interès i respecte per comprendre’l.
L’escolta neix del interès pel que ens expliquen, ja que podem trobar informació beneficiosa per a nosaltres. Però aquest interès ens pot confondre, és important saber seleccionar a qui volem escoltar, per què equivocar-nos en aquesta decisió podrà comportar frustració.
D’altra banda ens podem sentir escoltats sense ser-ho realment.
L’escolta en profunditat s’ha de reservar per a informacions realment d’interès captant l’essència, per què diu el que diu, aquest és l’únic camí és dialogar i crear conjuntament la veritat.
Deixar la ment receptiva, sense creure’ns que tenim la única veritat, per tant cal tenir en compte la paraula del que no pensa com nosaltres.
Aprenem a parlar escoltant, però quan creixem es deixa de banda aquesta capacitat d’escolta per centrar-nos en parlar i demostrar els nostres coneixements.
Hem de ser conscients de la importància d’aquest i ensenyar als infants a estar receptius, concentrant-se en un pensament a través de l’escolta.
És imprescindible en primer lloc escoltar a les persones per després adquirir i transmetre coneixements.
En aquest llibe, podem veure que l'educació i l'aprenentatge es basa en la comunicació, i en els blogs podem trobar una bona eina per treballar-es.
QUÈ ÉS UN BLOG?
És un lloc web, periòdicament actualitzat que serveix per exposar i intercanviar idees.És una eina preparada per organitzar i emmagatzemar tota la informació.
El professor explica, els alumnes reben informació i ells mateixos tornen al professor les informacions treballades i assimilades, sent així l'alumne l'últim responsable del seu propi procés d'aprenentatge.
Ajuda als alumnes a ser mer reflexius ja que les publicacions es mostren obertament a la societat i no només al professor.
Les RSS és una eina que ens permet seguir a través del propi ordinador o una pàgina web on line, les actualitzacions de les nostres webs preferides sense necessitat de visitar-les una a una.
